Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909). (Figures retòriques,…
Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
Autor
Joan Alcover
Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926
Va ser un poeta, assagista i polític balear. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina.
Contingut
El poema és una metàfora de la vida que és la Balanguera, que va filant i filant el que sembla una tela però realment és la vida ja que amb el filam li dóna colors i matissos al seu gust.
Context
Darrer quart del s.XIX. Noucentisme. El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle.
Tema
La fugacitat de la vida i de la efimeritat del temps.
Estructura
Interna
A la primera estrofa ens presenta el tema principal del poema, l’evolució de la vida. Presenta la Balanguera com una dona gran que teixeix.
A la segona comença parlant sobre el naixement i l’inici de la vida, del passat i també del futur.
A la tercera explica l’etapa del matrimoni i recorda quan es va casar amb la seva dona. Veu la crua realitat de la mort, veu el futur en el present i la mort en la vida.
A la quarta té la visió de la Balanguera en la seva pàtria. (Caracteritza la Balanguera com un personatge i no un concepte abstracte) I finalment a la quinta estrofa representa el final, la mort. I relaciona tres idees; el present amb el jovent, el passat amb les tradicions i el futur amb l’esperança.
Externa
La seva rima és ABAB CDCD, així que és rima encadenada. Com són versos octosíl·labs, la rima serà d’art menor i es combinarà la rima femenina amb la masculina. 8a, 8b, 8a, 8b, 8c, 8d, 8c, 8d
Figures retòriques
COMPARACIÓ com una aranya d’art subtil.
HIPÈRBATON buida que buida sa filosa.
ANÀFORA la balanguera filarà. Girant l’ullada cap enrere.