Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).

Autor

Joan Alcover

Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926

Va ser un poeta, assagista i polític balear. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina.

Contingut

Context

Tema

Estructura

Interna

Externa

Figures retòriques

Darrer quart del s.XIX. Noucentisme. El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle.

El poema és una metàfora de la vida que és la Balanguera, que va filant i filant el que sembla una tela però realment és la vida ja que amb el filam li dóna colors i matissos al seu gust.

La fugacitat de la vida i de la efimeritat del temps.

A la primera estrofa ens presenta el tema principal del poema, l’evolució de la vida. Presenta la Balanguera com una dona gran que teixeix.

La seva rima és ABAB CDCD, així que és rima encadenada. Com són versos octosíl·labs, la rima serà d’art menor i es combinarà la rima femenina amb la masculina. 8a, 8b, 8a, 8b, 8c, 8d, 8c, 8d

A la segona comença parlant sobre el naixement i l’inici de la vida, del passat i també del futur.

A la tercera explica l’etapa del matrimoni i recorda quan es va casar amb la seva dona. Veu la crua realitat de la mort, veu el futur en el present i la mort en la vida.

A la quarta té la visió de la Balanguera en la seva pàtria. (Caracteritza la Balanguera com un personatge i no un concepte abstracte) I finalment a la quinta estrofa representa el final, la mort. I relaciona tres idees; el present amb el jovent, el passat amb les tradicions i el futur amb l’esperança.

  • COMPARACIÓ com una aranya d’art subtil.
  • HIPÈRBATON buida que buida sa filosa.
  • ANÀFORA la balanguera filarà. Girant l’ullada cap enrere.