Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de…
Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
Autor
Miquel Costa i Llobera
Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922
-
-
Context
Renaixença s.XIX. Dins de la Renaixença aquest poema és del moviment literari del Romanticisme. La Renaixença fou un període de temps en el que s’intentà revolucionar la llengua i cultura catalanes per a posar el català com a llengua culta al mateix nivell que Europa. El romanticisme va ser un moviment literari que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari.
Contigut
És un poema que intenta exalçar les virtuts del cap de Formentor, un cap a les Balears que és descrit al poema com un arbre poderós i diví.
-
Estructura
Interna
A la primera estrofa descriu quin és el jo poètic, que és l’escriptor del poema. També comença a descriure amb admiració l’arbre.
La segona estrofa segueix describint l’arbre amb personificacions i lo dona un matís místic i sagrat ja que introdueix la figura de Déu.
La tercera estrofa segueix describint amb admiració i grandesa l’arbre i compara el soroll de les seves branques amb el de les aus volant.
-
La cinquena estrofa segueix personificant l’arbre i ressaltant la seva grandesa idealitzant-lo. La sisena estrofa dóna moviment al poema amb les ones i el vent.
-
La última marca l’arbre com exemple d’ànima i demana a l’esperit del jo poètic que arreli com l’arbre del que parla.
Externa
És un poema de 8 estrofes de 4 versos alexandrins amb cesura a la sisena síl·laba (6 i 6) amb un cinquè vers de 6 versos que fa rima amb el segon de cada estrofa.
-
-
Figuras retòriques
- Personificacions per tot el poema
- Sinestesies com a “remoure son fullam” que recorda a la olor de les fulles i al seu so.
- Metàfores per tot el poema
- Paralel·lismes com a “No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar.