Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895). (Autor…
Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
Autor
-
-
-
Poeta romàntic que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Context
Aquest poema pertany a la Renaixença, un moment de recuperació de la literatura catalana a nivell europeu. Verdaguer donà el copet necessari per a aconseguir-ho. Va escriure moltes obres abans de caure en una forta crisi personal, que el va fer enfrontar amb el seu bisbe, d'entre les quals remarquen l'Atlàntida o el Canigó.
Contingut
Vora la mar compost el 1883, representa un balanç i, com a tal, una acumulació de totes les forces contraposades que l’habitaven. El balanç és negatiu i causa d’insatisfacció. El poeta es gira contra la poesia per acusar-la d’haver-lo enganyat, després d’enumerar amb complaença la fallida de les seves realitzacions i abans d’invocar una altra poesia inesborrable, a l’eternitat. En aquesta contradicció es condensa tot Verdaguer.
Tema
El poema tracta de diversos temes: la contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix, l'evocació del pssat i la incertesa del futur, la persecució d'un món ideal, la caducitat i la insaciabilitat del temps, la fal·làcia o engany de la creativitat poètica…
Estructura
Interna
Els versos decasíl·labs es combinen amb els hexasíl·labs formant estrofes de quatre versos amb l'esquema de rima 10A/6b/10A/6b.
El predomini de lèxic lligat sobretot amb el mar i el cel és la base dels poemes de Verdaguer, on hi ha moltes metàfores.
Externa
-
en l'inici de la quarta estrofa, el verb "aixequí" ens marca un canvi de visió cap al passat, amb alguns temps de present.
Finalment, en l'estrofa vuitena es torna a imposar la veu en present, ara, però, amb el complement d'alguns verbs en futur que clouen el poema.
Figures retòriques
- Al vers tres trobem un hipèrbaton amb l’objectiu d’aconseguir una major qualitat rítmica.
- Al vers cinc el poeta, a través d’una metàfora (“... llàntia encesa...”), ens vol remarcar la imatge del sol i la importància que té per ell.
- Durant tota la segona part, el poema està replet de metàfores, que utilitza per referir-se a les seves creacions poètiques.
- En l’última part del poema utilitza preguntes retòriques per tal de remarcar que està parlant del