Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla” (Figures…
Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”
Autor
Joan Roís de Corella
Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497
Va ser un religiós conegut per la seva obra literària.
és el primer poeta en llengua catalana en qui podem percebre influències del Renaixement. Per aquest motiu va ser un dels escriptors catalans més importants del segles XV.
Context
La «Balada de la garsa i l'esmerla» és un poema de temàtica amorosa escrit per Joan Roís de Corella al segle XV. La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d’amor. Tenia sempre acompanyament musical i fins i tot es podia dansar
Contingut
Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama.
Per tant, una història de desamor; un mal que no guareix l’amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mori pel desamor d’ella.
Tema
La mort a causa de falta d’atenció per part de la dama cap al poeta. El autor té un sentiment d’amor tan gran cap a ella que exageradament mor.
Estructura
Interna
En la primera part del poema, ens presenta i descrius els dos ocells (son una metàfora de la dona i el poeta.)
Primer ens presenta la garsa, es molt bella, alegre i destaca per sobre de tots els ocells. Després parla de l’esmeralda, que el compara com lo millor, substitueix al poeta.
En la segona part observem una balada, una historia d’amor no corresposa i l’autor morirà a causa d’això. Llavors si el poeta es morís, la dama ho patiria en el sentit de que es sentiria culpable.
Externa
La primera part, els deu primers versos, són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats.
La segona part, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema de rima següent: 10A/4B/10A/4B/10A/10C/4D/10C/4D/10C/10A/4E/10C/4E/10C
Figures retòriques
En els dos primers versos trobem un epítet ( Amb els peus verds, els ulls i celles negres/ plomatge blanc, ha clissat una garsa), ja que remarca una qualitat que és pròpia del substantiu que acompanyà.
En el vers vuitè trobem una asíndeton (capaç de dir les gràcies de tal perla).
A continuació observem una personificació molt clara en el vers 29 (la trista mort)
finalment observem un seguit de perífrasis en els versos 21 i 25 ( que el mal que tinc no fugi de mi) (que hagi per vós jo de morir).