Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ELS CANVIS SOCIALS I LA CONDICIÓ FEMENINA (ELS CANVIS SOCIALS (L'ALTA…
ELS CANVIS SOCIALS I LA CONDICIÓ FEMENINA
ELS CANVIS SOCIALS
L'ALTA BURGESIA
:
Adquireix més força política i riquesa econòmica gràcies als negocis que va propiciar la PGM.
Feia ostentació d’un nivell de vida molt bo.
Vivia a l’Eixample, tenien una zona residencial per a l’estiu, viatjaven a ciutats europees, etc.
Rebia educació en escoles de l’església (signe de distinció).
Alguns escriptors van criticar i ridiculitzar aquesta mena de vida.
EL PROLETARIAT
:
El desenvolupament industrial provocà l'augment de la massa obrera, demanaven més mà d’obra barata.
Condicions de vida molt dures:
o Llargues jornades de treball (11-12h)
o Dieta deficient
o Pèssimes condicions higièniques
o Manca d’escolarització
o Sous inferiors de les dones
LA SALUT OBRERA
: l'augment sobtat de població provoca greus problemes de sanejament i urbanització.
ELS MOVIMENTS SINDICALS
:
El 1r terç del s. XX és una etapa socialment molt conflictiva.
El moviment obrer es va radicalitzar.
CNT: sindicat més poderós que va patir lluites internes entre:
o Anarquistes: partidaris de l’acció violenta directa.
o Sindicalistes: pretenien construir un sindicat organitzat i col·laborar amb partits d’esquerres i comunistes.
L'ENSENYAMENT POPULAR
: Aparició de l’escola racionalista:
Prenia com a model la reforma educativa laïcista francesa.
Gran tasca educativa als ateneus obrers i populars.
Disposaven de biblioteques i ajudaven a difondre la ciència i la cultura.
ELS CANVIS SOCIALS
EL MÓN RURAL
:
Disminueix la seva població.
Format per:
o
Grans propietaris
: nobles de títol, vells propietaris i burgesos rics.
o
Arrendataris
: pagesos, petits propietaris,
Sindicats rurals:
Unió de Rabassaires
i
Altres Conreadors del Camp de Catalunya
.
LA PATRONAL
:
Els amos creaven entitats (proteccionisme i aranzels) per defensar els interessos i enfrontar-se al moviment obrer.
La patronal és el conjunt de dues grans entitats
Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona
i
Foment del Treball Nacional
.
Al 1919 es crea la
Federació Patronal de Barcelona
que protegia els sindicats lliures i el pistolerisme.
L'ESGLÉSIA
:
Gran influència de l’església catòlica.
Dues classes socials: pagesia i burgesia.
Gran força en el món financer, el camp assistencial i el catalanisme polític conservador.
Classe obrera i popular urbana s’oposen.
LA CONDICIÓ FEMENINA
LA INFERIORITAT I LA DIFERÈNCIA
:
Es considerava innatural que la dona treballés a la fàbrica.
La feina de la dona era complementària a la de l'home.
Discriminació salarial.
La ciència classifica a la dona com a ésser diferent, dominat per les emocions.
La situació dona lloc a
reivindicacions per l'educació femenina
:
o CONCEPCIÓN ARENAL: "Les dones són orgànica i intel·lectualment iguals als homes".
o TERESA CLARAMUNT: crea
Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona
, que fa classes instructives i recreatives per a dones.
o EMILIA PARDO BAZÁN: "L'educació ha de canviar, no ha de basar-se en l'obediència i la submissió".
LA DONA AL S. XX A ESPANYA
:
Estava sotmesa a la classe social de dona, considerada inferior a la dels homes.
Marginació en política, cultura i treball.
Tenia com a funció la reproducció i la maternitat.
LA CONDICIÓ FEMENINA
Fins a mitjans del S.XIX el nombre de nenes escolaritzades era insignificant.
Llei moyano
: l'estat regulava els plans d'estudi intervenint en l'educació.
o L'ensenyament va passar a ser Universal i el nombre de nenes estudiants va augmentar.
o Dificultava l'accès a l'educació superior.
Les dones no van exercir legalment una professió fins 1910.
Durant el S.XX es produeixen intents de dignificar l'educació femenina.
A la Segona República hi ha un retrocès de mentalitat important.
Llei general d'educació de 1970
: legalitza la coeducació.
No tenien els mateixos
drets legals
que els homes.
Incultura i analfabetisme
.
Treballaven a casa, al camp i en ocasions a les fàbriques.
Desigualtat salarial.
Després de la Primera Guerra Mundial apareixen
moviments de reivindicació
dels drets de la dona:
o Secció femenina de Falange
o Mujeres libres
o Agrupación de mujeres antifascistas
o Asociación republicana feminista
o Asociación Nacional de mujeres españolas
o Moviment reformista
Destaquen
Clara Campoamor
,
Victoria Kent
i
Margarita Nelken
.
Ideari republicà, anarquista i lluirepensador.
El seu objectiu és alliberar la dona de l'analfabetisme i les creences religioses.
Defensa que la dona no ha de treballar, la llar és el seu lloc.
Cerca una nova religicó degut a la descristianització de les classes populars;
ESPIRITISME
.
DONA I EDUCACIÓ
:
LA CONDICIÓ SOCIAL DE LA DONA A ESPANYA AL S.XX
:
APARICIÓ DELS PRIMERS MOVIMENTS D'EMANCIPACIÓ
: