Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Cançoneta incerta Josep Carner (Características del moviment…
Cançoneta incerta
Josep Carner
Autor
Josep Carner, nascut el 9 de febrer de 1884 a Barcelona i va morir a Brussel·les el 4 de juny de 1970. Va ser un poeta pertanyent al moviment del Noucentisme. Va escriure poesia, prosa i teatre. Si es coneix com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps. Assoleix una gran perfecció lingüística i un estil molt personal.
Context Històric
Características del moviment (Romanticisme)
Exaltació del jo individual
Sentiment de solitut
Exaltació de la imaginació i del sentiment
Identificació amb la naturalesa
Ansia de llibertat
Espíritu de rebeldía
Idealisme
Evasió pel passat
Recursos Lingüístics
metàfora en tot el poema, amb camí es refereix a la vida. - Metonímia a la primera estrofa amb la “vila” i el “pi”, ja que vila es refereix a que el camí de la vida el trobarem amb gent i pi vol dir que el camí el trobarem individualment. - Personificació a “Qui sap si trist o somrient” ja que es refereix al camí, i també a lliri blau i ateranyina. - Les preguntes “Qui sap... / Qui sap... / Qui sabrà...” es una anàfora.
Estructura
Interna
A la primera l’autor descriu l’aroma que desprenen els tarongers. A la segona descriu les palmeres que es troben vora el barranc. A la tercera ens descriu al situació on està el barranc (terres fèrtils, amb aigua). A la quarta estrofa es posa una mica nostàlgic, perquè diu que en el futur totes les coses que ha descrit seguiran passant vora el barranc dels Algadins però que ell ja no ho podrà veure.
Externa
Mètrica
Conté 4 estrofes de 8 versos cadascuna, per tant el poema conté 32 versos isosil.làbics (tots tenen 8 síl.labes, són octosíl.labs) i d’art menor. Les estrofes són octaves de rima consonant (flaire/aire” ) i barreja rima masculina (Algadins) i femenina (infantesa).
Comprensió del poema
En aquest poema l'autor descriu el paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià des de el primer moment que el va veure i hi va viure. Per tant, l'autor explica la transformació d'aquest paisatge: des d'haver-hi un autèntic barranc fins a ser un conreu de tarongers i travessat per sèquies. També ens descriu el mas on va viure ell mateix i les vivències que hi tingué allà amb una aguda reflexió sobre el pas del temps.