Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

(Volcans a la Garrotxa (MATERIALS VOLCÀNICS (Els gasos poden ser diversos…

- - - - En el miocè superior, es troba un procés extensiu en el sector occidental de la placa euroasiàtica que encara avui es considera actiu. Com a conseqüència dels esforços dins de la placa, es va desenvolupar, des de les costes del mar del Nord fins al sector més meridional de la península Ibèrica, una estructura de tipus rift de més de 2.000 km de llargadaEn aquest rift es reconeixen un seguit de fosses i blocs aixecats com a conseqüència del moviment de grans falles.
        Els magmes van aprofitar aquestes discontinuïtats en la litosfera per ascendir fins a la superfície. Així, trobem associades al rift nombroses manifestacions volcàniques tant a l'Europa oriental com a l'occidental. Les més importants es concentren a Eiffel a Alemanya, a l'Alvèrnia a França i a Catalunya.
  - - - Formada per una cinquantena d'afloraments de basalts i alguns de traquites distribuïts a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà. Els més importants es troben als voltants de la Bisbal d'Empordà, Rupià i Arenys d'Empordà. La majoria d'aquests materials volcànics estan recoberts per dipòsits pliocens. Les datacions de què es disposa indi-quen que tenen una edat superior als 6Ma, i les més anti-gues són de l’ordre de 14 milions d'anys.
        Cal destacar com a excepcionals els afloraments de tra-quites a Vilacolum i a Arenys d'Empordà (Alt Empordà). Aquestes roques volcàniques, de composició més evolu cionada, són producte del refredament de magmes que han sofert un procés de diferenciació magmàtica.
    - - Constituïda també per un conjunt d'uns cinquanta aflora- ments basàltics, localitzats majoritàriament a l'entorn de Maçanet de la Selva i Riudarenes. Les xemeneies des- mantellades de Sant Corneli i d'Hostalric són les més interessants i presenten una disjunció columnar molt marca- da. En algunes zones es preserven encara dipòsits de materials fragmentaris resultat d'activitat eruptiva hidromagmàtica.
        Les anàlisis geocronològiques de les roques volcàniques en aquesta zona permeten datar-les entre els 5 i els 2 Ma.
        El volcà de la Crosa de Sant Dalmai, localitzat al vorell septentrional de la depressió de la Selva, mostra un bon estat de conservació, fet que fa suposar una edat més moderna de la seva erupció.
    - - En aquesta zona es troben els volcans més moderns i amb un millor estat de conservació. Se n'han identificat trenta-vuit dins l'àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, dos a la Vall d'Hostoles i cinc a la Vall del Llémena. Es poden observar un gran nombre d'afloraments de dipòsits piroclàstics, tant es-trombolians com hidromagmàtics (especialment interessants a la Vall del Llémena), i de colades de lava.
        Tot i les proves de manifestacions volcàniques anteriors al quaternari, les dades geocronològiques de què es dispo-sa estableixen l'edat d'aquest vulcanisme entre 350.000 anys i 10.000 anys. Segons les datacions existents, es pot calcular un episodi eruptiu d'aproximadament cada 15.000 anys.
  - - - La mineralogia dels basalts és uniforme i simple. En la majoria dels casos, només hi ha
        petits fenocristalls d'olivina, de piroxè i de plagiòclasi dins d'una matriu microcristal·lina o
        parcialment vítria només observable al microscopi.
    - - La geoquímica de les roques basàltiques del Camp Volcànic Català mostra una homogeneïtat
        notable en els elements majors, com els òxids de sílice, d’alumini, de ferro o de
        calci, entre d’altres. Únicament el percentatge d’òxid de titani presenta algunes variacions
        significatives, que s'atribueixen a les temperatures variables del magma en el moment de
        formació de les roques.
  - - - L’activitat eruptiva que va donar lloc als volcans d’aquesta zona combinà les fases hidromagmàtiques
        amb les purament magmàtiques. Aquest fet fa que els productes volcànics
        siguin molt diversos, malgrat la monotonia de les composicions dels magmes. Les fases
        d'activitat eruptiva que han estat identificades, d’acord amb aquests dipòsits de materials
        eruptius, són de tipus efusiu, estrombolià i freatomagmàtic.
    - - Al llarg d'una erupció, l'alternança en els
        tipus d'activitat dóna lloc sovint a la formació
        i a la superposició de diferents edificis
        volcànics