Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El Sistema Sol-Terra-Lluna (El sistema Sol-Terra-Lluna (Les fases de la…
El Sistema
Sol-Terra-Lluna
El Sistema Sol-Terra 1
El
Sol
és l'estrella que regeix el
sistema solar
. La
Terra
es el tercer
planeta
més proper al
Sol
. Gira al voltant del
Sol
a una distancia de 1
UA
(150000000km). El
Sol
és el 99,8% del
sistema solar
a causa de que es molt gran, també té una
atracció gravitatoria
que determina els moviments dels
planetes
a l'espai. L'
energia
alliberada pel
Sol
arriva al planeta
Terra
en forma de
llum
. El
Sol
és la principal font de
llum
i
calor
.
El Sol, font de llum i calor
El Sol irradia molta energia en forma de llum. Aquests, quan arriven a la terra, l'escalfen, però no tots els punts de la Terra s'escalfen per igual.
La rotació Terrestre i el cicle dia-nit
La
Terra
gira sobre si mateixa al voltant d'un
eix imaginari
que passa pels seus
pols
. Aquest moviment s'anomena
rotació terrestre
. La rotació tarda 1 dia (24 hores) a completar una volta. Mentre que una part de la Terra esta il·luminada l'altre esta a les fosques ja que la llum no hi arriba. El moviment de la rotació es responsable del dia i de la nit
La translació Terrestre
La translació terrestre és el moviment de la Terra al llarg de la seva orbita al voltant del Sol. La Terra tarda 1 any (365 dies) en completar aquest moviment. El pla on situem l'òrbita terrestre és l'eclíptica. La distancia entre el sol i la terra no és constant, varia al llarg de l'any (això és aixì per que l'òrbita terrestre és lleugerament eclíptica, encara que sembli una circumferència.
El punt de òrbita en que la terra es troba més a prop del Sol s'anomena periheli (al voltant del 3 de gener), i afeli es el punt en que la terra està més separada del Sol (al voltant del 4 de juliol).
La inclinació de l'eix de rotació
El
Sol
es
l'estrella
que regeix al
sistema solar
. La
Terra
es el tercer
planeta
més proper al
Sol
amb una distancia de 150 milions de km (1 UA). El
Sol
exerceix una
gravetat
tan forta que determina els moviments dels
astres
que
orbiten
al seu voltant. El
Sol
es la principal font de llum i calor de la
Terra
El Sistema Terra-Lluna
L'origen de la Lluna
S'han proposat diverses hipòtesis per explicar l'origen de la
Lluna
. Actualment la hipòstesi de la <<
gran col·lisió
>> és la que té més suport a la comunitat científica
Fissió
Aquesta hipòtesis intenta explicar que quan la
Terra
s'estava formant, girava tan ràpid que part d'ella es va separar formant la
Lluna
. Amb aquesta fissió la
Terra
va baixar la velocitat i la
Lluna
es va quedar girant al voltant de la
Terra
fins avui dia.
Astre capturat
La
Lluna
era un
astre
que s'aproximava a la
Terra
, i la gravetat de la
Terra
la va atraure fins a posar-la en la seva
òrbita
.
Formació conjunta
La
Terra
i la
Lluna
és van formar juntes acumulant pols. I quan van acabar de formar-se, la
Terra
va atraure la
Lluna
. És la teoria menys acceptada per la comunitat científica.
Gran col·lisió
Un
astre
va xocar contra la
Terra
arrancant part de la
Terra
. I un petit
astre
del voltant va recollir la pols
arrencada
de la
Terra
formant la
Lluna
que de seguida va començar a orbitar en la
Terra
La Lluna, el nostre satèl·lit
Un
satèl·lit
és un
astre
que
òrbita
al voltant de la
Terra
. La
Lluna
és l'únic
satèl·lit
natural
de la
Terra
. La
Lluna
gira al voltant de la
Terra
i l'acompanya en el viatge al voltant del
Sol
.
La Translació Lunar
La
Lluna
gira al voltant de la
Terra
. Aquest moviment rep el nom de
translació
lunar
.
L'òrbita
de la
Lluna
voltant per la
Terra
és
el·líptica
. El pla en que la
Lluna
òrbita
esta lleugerament inclinat respecte a
l'eclíptica
terrestre. La
Lluna
tarda 27 dies en fer una volta completa al voltant de la
Terra
.
La Rotació Lunar
La
Lluna
té un moviment de
rotació
que fa que
giri sobre si mateixa
. La
Lluna
tarda 27 dies en fer una volta completa sobre si igual que quan fa una volta al voltant de la
Terra
. La coincidencia entre la
rotació
a la
Terra
i la
rotació sobre si mateixa
és que mai és veu l'altre part de la
Lluna
, és a dir la
Lluna
sempre té una part mirant cap a la
Terra
i l'altra no. La cara no visible és denomina com la
cara oculta
El sistema Sol-Terra-Lluna
Les fases de la Lluna
La
Lluna
no te llum propia, Brilla per què reflecteix la llum del
Sol
. La meitat de la
Lluna
esta sempre a les fosques mentre que l'altre part esta il·luminada pel
Sol
, però el
Sol
Il·lumina a la
Lluna
en diferents fases ja que la llum no sempre l'hi arriba completament. Les
fases lunars
depenen de la posició de la
Lluna
, la
Terra
i el
Sol
.
Les fases Lunars
Lluna Nova
Lluna Creixent
Quart Creixent
Lluna Gibosa Creixent
Lluna Plena
Lluna Gibosa Minvant
Quart Minvant
Lluna Minvant
Els Eclipsis
Durant el trajecte al voltant del
Sol
, la
Terra
i la
Lluna
canvien les seves posicions. A vegades els tres
astres
s'alineen i des de la
Terra
és pot veure que no podem observar totalment el
Sol
o la
Lluna
ja que s'ha produit un
eclipsi
. Un
eclipsi
és quan un
astre
queda tapat totalment o parcialment per un altre
astre
. N'hi han dos tipus:
Eclipsis parcials i eclipsis totals
. Els
eclipsis parcials
només queda tapat part de l'
astre
mentre que el
eclipsi total
tapa tot l'
astre
.
L'Òrbita Lunar i els Eclipsis
La
Terra **
òrbita
al voltant del
Sol
sobre el pla de l'
eclíptica
i la
Lluna
l'acompanya girant al seu voltant. No obstant el pla en que se situa la
Terra
i la
Lluna
està inclinat uns 5º respecte l'
eclíptica
. Com a consequencia la
Lluna
creua en dos punts el pla de l'
eclíptica
anomenats
nodes
. Quan la
Lluna
pasa per un
node
i aquesta està
alienada
amb la
Terra
i el
Sol
, és produeix un
eclípsi**.
Eclipsis de Sol
Els
eclipsis
de
Sol
és produeixen quan la
Lluna
tapa al
Sol
. En la
Terra
el
Sol
queda ocult darrere la
Lluna
durants uns minuts. L'
ombra
que la
Lluna
projecta en la
Terra
la distingim de dues maneres: L'
ombra
dèbil s'anomena
penombra
i la
ombra
completament fosca s'anomena
ombra
. No obstant no en tots llocs és produeix el mateix
eclipsi
. N'hi han dos tipus:
Eclipsi Total
En aquest tipus d'
eclipsi
, el
Sol
queda totalment tapat per la
Lluna
.
Eclipsi Parcial
En aquest tipus d'
eclipsi
, només una part del
Sol
queda tapada per la
Lluna
.
Eclipsi Anular
Un
eclípsi
anular
és produeix quan la
Lluna
queda al centre del
Sol
però no el tapa totalment
Eclipsis de Lluna
Els
eclipsis
de
Lluna
és produeixen quan la
Terra
queda situada en mig del
Sol
i la
Lluna
. En aquest
eclipsi
la
Lluna
queda amagada durant diverses hores per l'
ombra
de la
Terra
. En l'
ombra
que hi projecta en distigim, també, l'
ombra
i la
penombra
. N'hi han dos tipus d'
eclipsis
:
Eclipsi Total
En aquest
eclipsi
la
Lluna
queda totalment camuflamada en la foscor de la nit, és a dir, la
Lluna
desapareix del cel durant varies hores.
Eclipsi Parcial
En aquest
eclipsi
part de la
Lluna
queda amagada.
El cicle diari de les Marees
Les
marees
son variacions periòdiques del
nivell del mar
que son produides per l
'atracció gravitatoria
produida per la
Lluna
i el
Sol
. L
'atracció gravitatoria
és més important quan més
masses d'aigua
hi haguin implicades. L'
atracció gravitatoria
de la
Lluna
combinada amb la
rotació terrestre
provoca un cicle diari de les
marees
. Anomenem
baixamar
l'altura mínima de l'aigua, i
plenamar
l'altura màxima d'aquesta
El cicle mensual de les Marees
A part del
cicle diari
de les
marees
provocat per la
Lluna
, també existeix un
cicle mensual
provocat per la combinació d'
atraccions gravitatories
del
Sol
i la
Lluna
. Al llarg del mes s'alternen de forma gradual dues
marees vives
i dues
marees mortes
. Les
marees vives
s'originen quan la
Lluna
està en la fase de
Lluna plena
i
Lluna nova.
En canvi les
marees mortes
s'originen quan la
Lluna
està en la fase de
quart creixent
i
quart minvant
El Sistema Sol-Terra 2
Equinoccis i Solsticis
Hi ha quatre punts de
l'òrbita
que marquen l'inici i el fi de les
estacions
.
Solsticis
Els
solsticis
son els dos dies de l'any en que la
radiació
del
Sol
perpendicular a la supertfície de la
Terra
és més lluny de
l'equador
.
Equinoccis
Els
equinoccis
són els dos dies en l'any en que la radiació del
Sol
incideix perpendicularment sobre
l'equador
(en aquestes dates hi ha exactament 12h de dia i de nit).
Les Zones Climàtiques
L'
angle
d'
incidencia
respecta la
Terra
en ajuda a determinar les
zones climàtiques
. Aquestes estan separades per línies imaginaries paral·leles la qual permet distingir les
zones
i s'anomenen
paral·lels notables
. Cada
zona climàtica
té un interval de
temperatures
diferent.
Zona Freda, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic
Zona Freda
Hi ha una
Zona Freda
a cada
hemisferi
, que queda delimitada pel
pol
i el
cercle polar
. Les
temperatures
son molt baixes
Cercles Polars
Son
línies
imaginaries
paral·leles
a l'
Equador
que no reben
llum solar
al
solstici d'hivern
(depen del
hemisferi
,
sud
o
nord
)
Zona Temperada, Tròpic de Càncer i Tròpic de Capricorn
Zona Temperada
Hi ha una
Zona Temperada
a cada
hemisferi
, que queda delimitada per un
tròpic
o un
cercle polar corresponent
. Les
temperatures
no son extremes.
Tròpics
Els
Tròpics
són
línies imaginaries
paral·leles
a l'
Equador
que reben la
llum solar
perpendicularment
al
solstici d'estiu
(depen del
hemisferi,
nord
o
sud
)
Zona Càlida i Equador
Zona Càlida
La
Zona Càlida
s'esten al
nord
i al
sud
de l'
Equador
, i esta delimitada pels
tròpics
. Les
temperatures
son molt elevades
Equador
L'
Equador
és la
línia imaginària
que uneix els punt que és troben a la mateixa distància del
pol nord
que
del sud
. Durant els
equinocis
, l'
Equador
rep perpendicularment la
llum solar
Les Estacions
L'
inclinació
de l'
eix
de
rotació
respecte a l'
eclíptica
provoca que l'
angle
que il·lumina la
llum del Sol
respecta a la
Terra
sigui diferent en les diferents regions de la
Terra
mentre aquesta segueix
rotant
al voltant del
Sol
. Aquest fet determina les
estacions
al llarg de l'any. Els canvis en les
temperatures
i els dies i les nit estan més marcats als
pols
i s'atenuen prop de l'
Equador
.
La durada dels dies i les nits
Si l'
eix
de
rotació
fos pla a l'
eclíptica
a la
Terra
hi haurien 12 hores de dia i de nit. L'
inclinació
de l'
eix
de
rotació
de la
Terra
és la causant de que no hi haguin el mateix temps de dia que de nit en la
Terra
. La zona més exposada a la llum té un
angle
d'
incidencia
més gran, els dies son més llargs, el
Sol
esta més alt en el cel i les ombres son més curtes, i, a la zona menys exposada passa el contrari.
