Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Relleu terrestre 2 (Les formes del relleu continental (El relleu…
Relleu terrestre 2
Les formes del relleu continental
La superfície de l’escorça terrestre té formes diverses que constitueixen el relleu terrestre.
El relleu continental presenta les formes següents:
Les planes són terrenys plans de poca altitud sobre el nivell del mar. Les més extenses es troben a les costes o a les conques de grans rius.
Els altiplans són planes elevades.
Les muntanyes són terrenys elevats amb pendents forts. Poden estar aïllades o agrupades en serres, sistemes muntanyosos i serralades. Els terrenys baixos situats entre muntanyes s’anomenen valls i sovint hi circulen els rius.
Les depressions són terrenys situats a menys altitud que les terres que els envolten. Algunes fins i tot són per sota del nivell del mar.
Les formes del relleu costaner
La zona de contacte entre la terra i el mar forma la costa o litoral. S’hi distingeixen: costes baixes, on predominen les
platges, i costes altes, on sobresurten els
penya-segats, que són terrenys rocosos tallats de manera vertical, alts i escarpats.
La costa presenta formes diferents:
Una
illa
és una porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes. Diverses illes pròximes formen un
arxipèlag
.
Un
cap
és un tram del litoral que s’endinsa en el mar. De vegades rep el nom de
punta
.
Una
península
és un tros de terra envoltat d’aigua per totes bandes menys per una,
l’istme
, que la uneix al continent.
Un
golf
és una entrada de mar a la costa. Si és petit, s’anomena
badia
. Les
cales
i les
anses
encara són més petites que una badia.
Les formes del relleu submarí
Al fons dels oceans,
les formes del relleu són variades:
Les f
osses marines
són esquerdes profundes i extenses que s’obren en la plana abissal. La més profunda és la fossa Challenger, d’uns 11.000 m de profunditat, a l’oceà Pacífic.
La
plataforma continental
és un altiplà extens que baixa fins a 200 m. La plataforma acaba al
talús continental
, que és una franja amb un fort pendent.
Entre 3.000 i 7.000 m de profunditat s’estén la immensa
plana abissa
l. La plana abissal sol estar interrompuda per les dorsals oceàniques, grans serralades submergides. Els cims més elevats de les dorsals sobresurten del nivell de l’aigua i formen illes.