Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

TEMA1'. BIOQUÍMICA (GLÚCIDS. (Es classifiquen en (MONOSACÀRIDS…

- - - - Formats per una sola molècula. Entre 3 i 7 àtoms de carboni. Els més abundants: trioses (3), pentoses (5C): ARD i ADN, hexoses (6C): la glucosa i la fructosa.
      - Funció: energètica i estructural.
    - - Unió de dos monosacàrids (enllaç glucocídic). La lactosa i la sacarosa.
      - Funció: combustible energètic.
    - - Unió de tres a deu monosacàrids (a la membrana plasmàtica).
    - - Polímers de monosacàrids.
        
        Es classifiquen en:
        
        POLISACÀRIDS DE RESERVA ENERGÈTICA. Polímers de glucosa:
        ·midó: glucid reserva vegetals (als aminoplats).
        ·glicogen: polisacàrid reserva de teixits animals.
        
        POLISACÀRIDS ESTRUCTURALS O DE SOSTENIMENT.
        ·Cel·lulosa: polímer de glucosa. Componenet de la paret cel·lular.
        ·Quitina: polímer derivat de glucosa. Component dels exoesquelets i de les parets cel·lulars. (No polímer glucosa).
    - - Polímers complexos formats per monosacàrids i molècules no glucocídiques.
        Exemples: les immunoglobulines, algunes hormones...
- - - - ·Àcids grassos.
        cadenes de carboni amb grup carboxil.
        
        SATURATS: Enllaços simples. Sòlids. Per exemple l'àcid palmític.
        
        INSATURATS: Enllaços dobles o triples. Líquids. Exemples: l'àcid oleic. Àcids poliinsaturats: linoleic, linolènic i araquidònic (àcids grassos essencials).
      - ACILGLICÈRIDS. Unió de tres àcids grassos (triglicèrids).
        FUNCIONS: ·Combustible energètic.
        ·Reserva energètica (animals).
        
        FOSFOLÍPIDS: Formen les membranes cel·lulars. Molècules ambfipàtiques (cap polar hidrofílic, coa apolar hidrofòbica).
        ·Les coes unes cap a les altres.
        ·Els caps miren a l'exterior.
    - - ESTEROIDES: Deriven de quatre anells de carboni fusionats. Originen molècules com: el colesterol, hormones i la vitamina D.
      - TERPENS O ISOPRENOIDES: Unió de molècules d'isoprè. Formen pigments i substàncies oloroses als vegetals i vitamines com la A, E i K.
- - - - Estructura primària: seqüència d'aminoàcids.
      - Estructura secundària: estructura tridimensional de la cadena peptídica. Plegaments: alfa-helix i B-lamina.
      - Estructura terciària: l'estrucutura secundària es plega. S'estabilitza per enllaços forts i febles.
      - Estructura quaternària: s'uneneixes cadenes peptídiques mitjançants enllaços febles o forts. (Estructures iguals o no).
    - - SIMPLES. Formades per aminoàcids.
        
        Filamentoses o escleroproteïnes: allargades i insol·lubles en aigua. (Col·lagen, elastina, queratina).
        
        Globulars o esferoproteïnes: forma globular i solubles en aigua. (Albúmines, globulines, histones).
      - CONJUGADES. Formades per aminoàcids i una prt no proteica.
        
        Cromoproteïnes: el grup prostètic és una substàcia acolorida. (Hemoglobina).
        
        Glucoproteïnes: grup prostètic és un glúcid. (Glicoproteïnes de la membrana).