La fí de l'antic règim i les revolucions liverals.
L'Antic Règim
S'anomena Antic Règim la societat, la política, l'economia i la cultura pròpia dels països europeus durant els segles xvi, xvii i xviii, època que coincideix amb l'edat moderna.
La societat de l'antic l'agricultura era l'activitat econòmica principal. Les males collites eren freqüents, i molt sovint la població patia crisis de subsistències caracteritzades per la pujada dels preus dels aliments i una elevada mortalitat a causa de la fam.
Els nobles i els clergues constituïen els dos estaments privilegiats perquè no pagaven impostos i gaudien de lleis especials. El tercer estament, format per tots aquells que no eren ni nobles ni clergues, era el més nombrós. Els seus membres havien de pagar impostos i eren sotmesos a la llei comuna.
Monarquia absoluta:A l'inici del segle XVIII el sistema polític predominant a Europa era la monarquia absoluta.
Els reis absouts tenien un poder il·limitat, la gent creia que el seu poder provenia de Déu, per això aquesta forma de govern s'anomena monarquía absoluta de dret diví. El rei absolut no havia de retre comptes dels seus actes a ningú, llevat de Déu, i per demostrar el seu gran poder vivia en palaus luxosos, amb la seva cort.
Societat
Nobles: -grup petit i tancat. -no paguen impostos. -lleis a mida.
Clergues
Tercer estament: - molt nombrós i en creixement. -paguen Impostos. -llei general.
Monarquía Absoluta Acumula els diferents poders, legislatiu, executiu, judicial.
La Il·lustració i el liberalisme
Aquestes dos noves corrents de pensament tractaven de ferf front a L'Àntic Règim
La Il·lustració: Corrent de pensament filosòfic i polític difós arreu d'Europa durant el segle XVIII. Els seu pensaments es basaven en la raó, i així finalitzar la societat de l'antic règim. Fomentaven la potenciació de l'educació, tolerància i llibertat d'idees, llibertat de producció, supressió del feudalisme, i també coincidien amb el plantejaments del liberals.
El liberalisme: Ideologia politica sorgida al segle XVII encara vigent als països democratics.
Sobirania nacional, separació de poders, igualtat davant la llei, i drets i llibertats dels ciutandants
la sobirania nacional: Segons aquest idea propulsada per John Locke i jean-Jacques Rosseau, tots els poders de l'estat han de provenir dels ciutadans.
La separació de poders:: Va ser un principi divulgat per Montesquieu, poder legasllatiu, executiu i judicial
Drets i llibertats: Els tòrics del liberlaisme van defensar la llibertat d'associació, d'esxpressió, de reunió i de religió. En aquella epoca el dreta a la propietat privada era un privilegiLa igualtat davant la llei: La llei habia de ser unica per a tots els ciutadants d'un mateix pais
Burgesia i liberalisme: La classe burgesa veia el nou liberalisme com una manera d'enderrocar l'antic règim i aconseguir així el poder de l'estat.
Què són les revolucions Brugeses?
Són un cavi radical en la forma de govern d'un país que s'aconsegueix a través de revoltes violentes.
El triomf de les revolucions burgeses va significar la fi de l'antic règim amb tot el que aquest comportava,
Liberalisme i democràcia: Al principi de l'instauració d'aquestes noves corrents de govern encara la majoria de les persones no podien votar, només les que tenien mes diners, i també no va ser fins a molt mes tard quan a les dones se'ls hi va permetre votar.
La Revolució Francesa (178-1815) Abans de la revolució de França, aquest era un dels estats més extensos i tenia un gran poder militar, a més a més de que els seus reis eren considerats el millor exemple de monarquia absoluta.
Aquesta revolució va ser provocada pel coneixement per part dels francesos d'altres formes de govern, del descontent general de la majoria de treballadors del sector primari, el triomf de la revolució americana. que va animar als francesos, i la greu crisi de la hisenda reial.
El Nacionalisme
Durant la Revolució Francesa, per als polítics, el concepte de nació coincidia amb el d'estat Aquests dos temes, però, no sempre jan coincidit. Als que els unia la mateixa llengua, la mateixa historia i els mateixos costums. Tots eren la mateixa nació
Nació i Estat: EL terme nació es refereix a un conjunt de persones unides per una sèrie d'elements comuns, com ara la història, la llengua, les tradicions, la religió o el dret. L'estat, en canvi, es l'organització política i administrativa mitjançant la qual es governa un territori independent. Un estat pot ser nacional o plurinacional
Els objectius del nacionalisme: AL llarg del segle XIX els estats plurinacionals europeus van intentar suprimir les diferències nacionals dins dels seus territoris.
També es podia donar el cas de que nacions es trobessin, al'inici del segle XIX, separades en diversos estats que impedien la unitat de la nació.
El nacionalisme, doncs, és un moviment polític nascut al segle XIX, separades en diversos estats que impedien la unitat de la nació.
El nacionalisme, doncs, és un moviment polític nascut al segle XIX que pot tenir objectius diferents segons quina sigui la situació de la nació
Unificar en un sol estat una nació separada per diversos estats
Independitzar una nacio de l'estat que la domina
Aconseguir un cert poder polític per a una nació sense estat propi